Literatura

Al llarg de l´història no hi ha hagut un consens per aconseguir una definició universal per al concepte de “literatura”. La definició de literatura canvia depenent del context sociocultural e històric.

La paraula “literatura” prové de la paraula llatina “litteratura”, que entre altres significats tenia el d´escriptura. Per tant “literatura” feia referència a la paraula escrita, és a dir, a tot allò que s´escrivia, sense distinció. Fins al segle XVIII, quan es parlava de “literatura”, es feia referència a qualsevol tipus de llibre, inclosos els estudis científics, filosòfics, etc. Les obres que avui coneixem com a literatura es distingien amb la denominació de “bones lletres”, “belles lletres” o “poesia”. A partir del segle XVII es comença a fer una distinció entre les obres científiques o erudites, d´altra cultura, i les obres que tenien una finalitat estètica o de distracció. Aquestes últimes van acabar rebent el nom de “literatura”. Per tant, direm que “literatura” és el conjunt d´obres escrites amb una finalitat estètica, escrites amb un tipus de llenguatge que rep el nom de “llenguatge literari”.

Entre les moltes definicions que he trobat, aquesta ha sigut la que mes m´ha cridat l´atenció: “La literatura és l´art de la paraula, producte de la vida, la intel·ligència i la imaginació. Nascuda oralment, amb fixació gràfica més tardana, la creació literària és, abans de res, un fenomen de comunicació, un acte de comunicació lingüística. Sorgeix com a fruit de la necessitat d´expressar-se per la paraula; té per referent una realitat, viscuda o fictícia, i existeix com a literatura quan el procés de comunicació es tanca: quan eixes sensacions, experiències i vides que l´autor-creador posa a la nostra disposició son re-creades (tornades a crear) per un receptor o lector”.

Si es considera la literatura d´acord amb la seva extensió i el seu contingut, la literatura podria ser universal, si abasta l´obra de tots els temps i llocs;  si es limita a les obres literàries d´una nació en particular, és literatura nacional. Les produccions, generalment escrites, d´un autor individual, que per tenir consciència d´autor, de creador d´un text literari, sol signar la seva obra, formen part de la literatura culta, mentre que les produccions anònimes fruit de la col·lectivitat i de transmissió oral, en ocasions recollides posteriorment per escrit, conformen el corpus de la literatura popular o tradicional.

Segons l´objecte, la literatura serà preceptiva si busca normes i principis generals; històrica-crítica si l´enfocament del seu estudi  es genealògic; comparada, si atén simultàniament a l´examen d´obres de diferents autors, èpoques, temàtiques o contextos històrics, geogràfics i culturals; compromesa si adopta posicions militants enfront de la societat o l´estat i pura si només es proposa com un objecte estètic.

Algunes de les funcions més importants de la literatura són les següents:

1. Funció estètica: la literatura transmet la bellesa a través de la paraula, fent sorgir en el lector el gaudir espiritual i la sensibilització tant estètica com social.

2. Funció social: l´obra literària és testimoniatge d´una època, d´ideals, l´entorn històric en els quals es desembolica. És un document social del seu temps, açò és, de costums, de política i de la psicologia d´un poble. La funció social abasta no solament època sinó temps i classes socials; és el resultat de les condicions socials d´una època determinada.

3. Funció cultural: la literatura afirma i transmet els valors universals, comuns de la humanitat. Per tant, crea consciència en la gent per a establir la seua vida en societat.

4. Funció afectiva: el llenguatge literari te més càrrega emotiva que el llenguatge quotidià, doncs la seua principal preocupació és sensibilitzar al lector amb el context social de l´obra. D´aquesta manera, produeix suggestions de color, llum, so i no solament percepcions sinó que puguen ser sentides i viscudes.

5. Funció de compromís: la literatura confereix a l´escriptor una responsabilitat molt gran: la de reflectir el context històric i, alhora, els ideals i principis de l´autor. Descobreix les característiques de la seua sensibilitat, compromís i ideologia. Així, l´autor es veu plenament compromès amb la seua societat, amb els seus valors i costums presents en la seua producció.

David Leal Martínez