Gènere líric

En les obres que s´inclouen dins d´aquest gènere, l´autor o l´autora expressa els seus sentiments o les seves experiències més íntimes. Com diu Lapesa (1974): “És la més alta expressió de l´art literari. Es caracteritza per tenir una fi essencialment estètic”. Normalment, les obres líriques estan escrites en vers, per això moltes vegades quan parlem de poesia pensem immediatament en poesia lírica. Però en temps moderns ha sorgit el que s´anomena “poemes en prosa”, és a dir, els autors poden expressar la seva intimitat i crear obres líriques sense fer servir el vers.

Algunes de les característiques bàsiques son:

• S´expressa majoritàriament a través del vers.
• L´objectiu és transmetre una emoció, per tant el punt de vista és subjectiu.
• L´acció és només el marc que explica el sentiment, quan apareix, és un gènere del moment.
• Predominen els textos en primera persona.
• La seva extensió acostuma a ser més breu que altres gèneres, per guanyar en intensitat.

En el gènere líric trobem molts subgèneres que per la seva forma, intenció i tradició serveixen per a expressar sentiments particulars, com poden ser:

• Oda: Composició lírica personal, on s´expressen els moviments més profunds de l´esperit i el més apassionat sentiment del cor humà  amb to elevat.
• Elegía: Es un poema líric extens que expressa sentiments de dolor davant una desgràcia personal o col·lectiva.
• Madrigal: Poema breu de tipus amorós, sol ser enginyós amb un pensament delicat.

- Martín Duque, I. y Fernández Cuesta, M. (1973). Géneros literarios: iniciación a los estudios de la literatura. Madrid: Playor.

- Lapesa, R. (1974). Introducción a los estudios literarios. Ediciones Cátedra

David Leal Martínez