Enllaç d' nterés

S'ha inclós un nou enllaç d'interés "Diccionari i traducció"

                                                                                                                              Adrián Corell Sánchez

Reescriptura d'un conte

Els canvis que he realitzat son els següents:

- Canvi de narrador en primera persona a narrador omniscient, el qual explica tot allò que ocorre i ho sap tot, fins als pensaments i els sentiments dels personatges, sense ser un personatge relatat.

- Canvi d’estil directe a indirecte, passa de ser els personatges els que parlen entre ells a ser el narrador el que conta el que ocorre.

- Canvi en el final amb l’objectiu de poder donar-li un altre punt de vista i poder incloure una moralitat.

- La moralitat que he inclòs seria la de no fiar-se dels desconeguts ja que no sempre saps que es el que poden planejar.

Tot esperit

El protagonista va rebre un imprès a mitjan de setembre, i a primers d’octubre li van venir a veure’l dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-li que era un fantasma i que no s’espantés, perquè no era pas sol. Li explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Ell estava serè ( “vaporós”, li digueren ells) i encara es sentia esverat.

El protagonista va preguntar que passava, doncs, amb la seua dona i els seus fills i amb la vida que portava. Al que li van replicar que no res, que eren imaginacions seues. Amb el que encara va dir el protagonista que passava amb els seus parents, al que li van tornar a respondre que se’ls imaginava. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-li que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant s’ho digueren que a l’últim li va vindre una suor freda. La noia inspectora li volgué tranquil·litzar una vegada més i li dona uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió!).

Els dos inspectors li van dir que podia donar gràcies de no ser un vampir. Això si que era un desfici constant i un perill per a la família. Veien cada quadre! Li deien que almenys, no feia mal a ningú. Al que el protagonista preguntà com s’havia de comportar, i els inspectors li contestaren que com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no era com la d’abans.

Els va acompanyar fins la porta, i qual va ser la seua sorpresa quan ja s’havien anat, no podia creure-s’ho, havien robat a la seua casa!. Es va sentir molt incrèdul, com havia pogut creure totes les coses que li havien anat dient, estava clar que mentre tractava d’assimilar tot allò que li deien, un dels dos inspectors havia aprofitat per a obrir la finestra i donar pas a que una tercera persona entrarà i puguera furtar totes les joies i diners que havia per la casa. Aquesta havia sigut una lliçó molt important, mai et fies de desconeguts i més encara, no els deixes entrar a casa.

Adrián Corell Sánchez