Educació Literària

L'educació literària es ve definint en les noves corrents literàries com l'adquisició d'una competència lectora especifica, que requereix del reconeixement d'una determinada conformació lingüística i del coneixement de les convencions que regulen la relació entre el lector i este equip de text, en l'acte concret de la seua lectura. La dificultat radica en formar uns objectius adequats per a les activitats que deuen realitzar-se a partir de les lectures, ja que es fàcil observar que en molt escassa mida es proposa iniciar i desenvolupar l’educació literària dels alumnes.   L’educació literària, es pot entendre com la formació que el lector va desenvolupant a partir d’una programació que el va guiant durant l’ensenyança de la lectura.

L’educació literària ha de tindre com a objectiu que els alumnes aconseguisquen cert nivell lector. Per tant es pot dir que la ensenyança en la lectura de textos literaris constitueix una de finalitats culturals bàsiques. A partir de la consideració de la lectura com una activitat composta per dos tipus de conductes ben diferenciades, , encara que simultànies i complementàries: d'una banda, un comportament lector que es dirigeix a la construcció del sentit a partir d'activitats psicomotrius i de raonament, i per altra part, un comportament lingüístic que s'adequa a les característiques de la llengua escrita S’observa que la capacitat de saber llegir quedaria definida de la següent manera, inclouria la possibilitat d’usar aquest comportaments com propis i inclouria diverses dimensions afectives, cognitives i pragmàtiques.

D’altra banda pel que fa al desenvolupament de la familiarització i seguretat respecte al text literari, l’escola te com a objectiu fonamental aconseguir que els alumnes lligen per el plaer de llegir principalment i intentar que la literatura forme part de la seua vida i no perquè es faça com a exercici obligatori, per a que això siga possible es de vital importància que es creen totes les situacions de lectura possibles. També serà indispensable el aprenentatge en la formació del sentit del text, es a dir en la comprensió, es te que buscar que els alumnes formen una representació mental coherent d’allò que lligen. Pel que fa al desenvolupament de la capacitat per a caracteritzar i situar el text literari entre les variables lingüístiques.

En definitiva, l’educació lectora ens proporciona la base del desenvolupament d’una programació especifica de l’educació literària. La concreció d’aquest objectiu formatiu deu contemplar una proposta metodològica que genere un conjunt de noves pràctiques a on es formen i obtinguen  sentit els avanços ja produïts en el marc escolar. Tal vegada a partir d’aquest procés i amb aquestes noves activitats, els alumnes puguen aconseguir un grau d’autonomia en la construcció del seu saber literari. (Colomer,T.(1991).De la enseñanza de la literatura a la educación literaria.Comunicación, Lenguaje y Educación 9. 21-31.)

En la nova educació secundària obligatòria, ensenyament que abraça les mateixes edats de la segona etapa d’EGB i del primer i segon curs de BUP, la literatura continua essent un bloc més de la llengua. Els continguts tampoc no difereixen excessivament dels anteriors i agafen els tres aspectes bàsics de la literatura, ja presents a l’actualitat: el registre literari, els gèneres i el context històrico-cultural.

L’observació anterior ens permet vore com la literatura pareix que ha perdut importància respecte a altres blocs de la llengua i que la visió cronològica queda sempre per darrere en l’estudi de l’especificat del text literari o dels gèneres literaris. El canvi entre els programes vells i els nous estaria més en la formulació d’objectius, en la introducció de continguts referents a actituds, valors i normes, i en les orientacions didàctiques. Les diferències radiquen únicament, com en el cas de la Secundària Obligatòria, en l’apartat d’actituds i en les orientacions didàctiques. Pel que fa a les primeres, s’insisteix en: "l’apreciació de la lectura com a font informativa i com a mitjà d’arrelament sòcio-cultural i com a manifestació artística". Quant a les segones, s’introdueix, una vegada més, la necessitat de plantejar-se la literatura en la seva perspectiva universal i es parla del respecte, "sempre que sigui possible", als interessos i preferències literàries de l’alumne. (Bordons,G.(1994).Visió sincrònica sobre didàctica de la literatura. Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura, 1. 27-36.)

Adrián Corell Sánchez