divendres, 5 de juny del 2015

Conte "els tres porquets"

Els tres porquets


Hola a tots, m’anomenen Pere el porquet, i visc amb els meus germans menuts Paco i Pablo i amb el meu pare Manolo. Ell, està molt cansat perquè no ajudem res en la neteja de la casa, i per això ens ha obligat a que ens construïm la nostra pròpia casa.

Anem a començar ara mateix, i tindrem que donar-nos pressa per que l´hivern s´apropa i les tempestes són molts fortes açí.
Desprès de quasi 2 dies treballant, encara em falta fer la planta superior i posar la teulada, però els meus germans ja fa una bona estona que han acabat i s´han anat a jugar. Ells han utilitzat la fusta i palla per construir, però jo crec que és millor fer-la de totxos, encara que em coste més estona i més esforç.

Desprès d´un dia més de treball, ja he terminat la meua casa, i ha vingut mon pare amb el seu amic Josep el llop a vore els resultats. El meu pare es preocupa molt per nosaltres, i no vol que patim, i per això, ha demanat a Josep que bufe molt fort a les nostres cases per vore si resistiran les tempestes de l´hivern.

Como ja m´imaginava jo, les cases dels meus germans no han tardat en trencar-se, perquè les havien fet molt de pressa i amb materials molt fluixos. En canvi, la meua casa ha resistit molt bé, i no li ha causat cap desperfecte.

Ara, els meus germans tindran que tornar a viure amb el meu pare, però tindran que col·laborar molt a casa perquè el meu pare no s´enfade i els castigue, i en canvi, com a recompensa per el meu treball, a mi m´ha pagat tots els mobles de la meua nova casa.
Ja sabeu xiquets, les tasques cap fer-les amb paciència i esforç, perquè després obtindrem una major recompensa.

Els canvis que he fet en el conte “Els tres porquets” son el següents:

- El narrador: Abans hi havia un narrador extern que contava l´historia, i els personatges sols participaven en els diàlegs. En la nova història, el narrador és intern (homodiegètic) intervé en la història i és el protagonista, fent servir la primera persona.

Temps verbals: Com és habitual en la narració, abans s´utilitzava el pretèrit perfecte, i ara en canvi, la història està en present.

Personatges: Encara que els protagonistes són els porquets, apareixen nous personatges, com el pare, i també canvia la funció en el personatge del llop, que ja no és un personatge antagonista, ara és un personatge secundari.

Historia: Encara que l´estructura de la història siga la mateixa i tracte com abans, de construir les cases, ara esta fet des de altra perspectiva. Ja no fugen del llop, ara tenen que construir-se unes cases per viure.

Moralitat explícita: Abans també hi havia una moralitat implícita, però per afavorir la comprensió dels més menuts, l´he posat explícita.

David Leal Martínez

dijous, 4 de juny del 2015

Conte "Caputxeta Vermella"

El bosc era la meua casa. Jo vivia allí i m'agradava molt. Sempre tractava de mantenir-ho ordenat i net. 

Un dia assolellat, mentre estava arreplegant les brosses deixades per uns excursionistes, vaig sentir passos. Em vaig amagar darrere d'un arbre i vaig veure venir a una xiqueta vestida de forma molt divertida: tota de roig i el cap cobert, com si no volgueren que la veren. Caminava feliç i va començar a tallar les flors del nostre bosc, sense demanar permís a ningú, potser ni se li va ocórrer que aquestes flors no li pertanyien. Naturalment, em vaig posar a investigar. Li pregunte qui era, d’on venia, on anava, al que ella em conteste, cantant i ballant, que anava a la casa de la seua avieta amb una cistella per a l'esmorzar. Em va semblar una persona honesta, però estava en el meu bosc, tallant flors. De sobte, sense cap remordiment, va matar a un mosquit que volava lliurement, doncs també el bosc era para ell, així que vaig decidir donar-li una lliçó i ensenyar-li el seriós que és ficar-se en el bosc sense anunciar-se abans i començar a maltractar als seus habitants. Li deixe seguir el seu camí i vaig córrer a la casa de la seua avieta. Quan arribe em va obrir la porta una simpàtica velleta, li vaig explicar la situació i ella va estar d'acord que la seua néta mereixia una lliçó. L'avieta accepte romandre fora de la vas veure fins que jo la cridara i es va amagar sota el llit. 


Quan arribe la xiqueta la convide a entrar al dormitori on estava jo ficat al llit vestit amb la roba de l'avieta. La xiqueta, sonrojada em va dir alguna cosa desagradable sobre les meues grans orelles. He sigut insultat abans, així que vaig tractar de ser amable i li vaig dir que les meues grans orelles eren per a sentir-la millor. Vaig tractar de parar-li esment, però ella va fer una altra observació insultant sobre els meus ulls. Vostès comprendran que vaig començar a sentir-me molest. La xiqueta tenia una bonica aparença, però començava a semblar-me antipàtica. No obstant açò, vaig pensar que havia de posar l'altra galta i li vaig dir que els meus ulls m'ajudaven a veure-la millor. Però el seu següent insult si em va enfadar. Sempre he tingut problemes amb els meus grans i lletges dents i aqueixa xiqueta va fer un comentari realment groller. sé que havia d'haver-me controlat , però ix-te del llit i li vaig grunyir , ensenyant tota la meua dentadura i dient-li que eren per a menjar-la millor.

Ara, penseu: cap llop pot menjar-se una xiqueta. Tothom ho sap. Però aqueixa xiqueta va començar a córrer per tota l'habitació cridant i jo corria darrere d'ella tractant de calmar-la. Com tenia posada la roba de l'avieta i em molestava per a córrer, me la vaig llevar, però va anar molt pitjor. La xiqueta cride encara més. De sobte la porta es va obrir i va aparèixer un llenyataire amb un destral enorme i afilada. Jo ho vaig mirar i vaig comprendre que corria perill, així que salte per la finestra i vaig escapar. 


M'agradaria dir-los que aquest és el final de la història, però desgraciadament no és així. L'avieta mai va explicar la meua part de la història i no pas molt temps sense que es correguera la veu que jo era un llop dolent i perillós. 


Tothom va començar a evitar-me. No sé què li passaria a aqueixa xiqueta antipàtica i vestida en forma tan rara, però si els puc dir que jo mai vaig poder explicar la meua història. Ara vosaltres ja la sabeu.



Rafael Molina Bellido

Pla Lector

El centre públic Verge del Carmen és un col·legi públic, gratuït, laic i participatiu que se situa en la localitat de l'Eliana.

Respecte al nivell sociocultural, L'Eliana és una de les localitats que presenten majors indicadors de qualitat de vida i serveis a nivell de la Comunitat valenciana. L'oferta cultural i esportiva és molt àmplia. El poble disposa de Biblioteca Municipal amb oferta de lectura, préstec, videoteca i fonoteca. El centre sociocultural és on l'ajuntament organitza activitats educatives com la formació permanent d'alumnes (FPA), oferint estudis reglats per a adults i altres activitats socioculturals (dibuix, ioga, valencià, anglès, guitarra...)

En el poliesportiu Municipal les escoles esportives municipals permeten l'aprenentatge i la pràctica de moltes disciplines gimnàstiques i esportives (futbol, bàsquet, gimnàstica rítmica, patinatge...). A més, a través de la Va unir Musical, el poble compta amb un cor i una banda de Música, així com d'una escola de música autoritzada a la qual acudeixen un important nombre de nens escolaritzats en el C.P. Verge del Carmen.

El col·legi públic Verge del Carmen ofereix una grau d’importància molt elevat al desenvolupament de les competències literària i lectora, i per això, entre altres coses, dedica moltes hores de l´assignatura de castellà a la lectura i compressió de gran quantitat de llibres al llarg del curs. A més, compta amb una biblioteca a disposició de tots els alumnes amb gran quantitat de llibres, i a cada aula es dedica un espai per a motivar i potenciar la lectura, on els alumnes es senten mes còmodes per a llegir.

Els criteris que hem utilitzat per a l'elecció dels llibres són els següents:
Per a començar direm que tots els llibres que hem escollit són de l'editorial La Galera. Hem escollit aquesta editorial perquè creiem que és la que més s'acosta als objectius que volem impartir als alumnes.

D'altra banda, hem de dir també que els llibres que hem escollit no són ni adaptacions ni clàssics, sinó que són llibres de l'actualitat. Est és un dels principals objectius del nostre pla lector. Que els alumnes lligen llibres actuals.

Finalment, hem agafat llibres en castellà, anglès i valencià. Un altre del nostre objectius. Que els alumnes aconseguisquen cert nivell en les llengües com a valencià i anglès, i comencen a tractar millor la llengua espanyola.

Després hem preparat unes activitats per cicles, que són les següents:

1er de primària: aquest curs realitzarà la representació d’una part del llibre que han llegit mitjançant materials interactius com les titelles. A més es realitzarà un concurs en el que els alumnes de tots els cursos hauran de realitzar un nova coberta per al llibre, la portada guanyadora serà exposada en un lloc en la que totes les persones del col·legi la puguen vore.

2on de primària: en segon es tractarà de que els alumnes en grups puguen realitzar la representació d’un xicotet fragment del llibre que han llegit.
En el primer cicle els tipus d’activitats d’avaluació de la lectura serà mitjançant fitxes en les que trobarem exercicis de reconèixer el significat de algunes frases i reconèixer les funcions que te cada personatge del conte i tasca que realitza, com la professió que tenen o les diferencies d’edat dels personatges.

3er i 4t de primària: aquest cicle realitzarà activitats enfocades a la millorà de la comprensió i la lectura per part dels alumnes, els alumnes es seuran en grup i llegiran el conte entre tots per torns i cada dia deuran contar-li a la professora que han entès.
En quant als tipus d’activitats, es tractarà de enfocar més a la descripció de tot allò que envolta als personatges i a l’historia mitjançant preguntes més concretes, relacionar els personatges amb les seues actituds amb fletxer, relacionar el diàleg amb els personatges corresponents  i realitzar una valoració del llibre.

5é i 6é de primària: els alumnes d’aquest cicle comptaran amb la presencia del autor del llibre que es llegiran, ja una vegada el llibre haja sigut treballat per part dels alumnes, amb la presencia d’aquest autor es pretendrà que els alumnes puguen formular una sèrie de preguntes relacionades amb el llibre i amb les dificultats i els plaers que implica ser escriptor, aquest activitat serà desenvolupada a la biblioteca del centre i podrà contar amb l’observació de tots els alumnes d’altres cicles que ho desitgen.
El tipus d’activitats per a avaluar seran les següents: seran preguntes més tècniques als altres dos cicles en les que els alumnes hauran de prestar una major atenció als detalls del llibre i al enfocament d’on esta ambientat i l’objectiu que te, a més d’observar altres aspectes com saber el significat de la funció que realitza cada personatge i les característiques, el tipus de narrador que s’observa, la valoració i les recomanacions que es farien del llibre, a més exercicis de indicar si algunes accions del llibre son verdaderes o falses o el tipus de llenguatge que observem a l’historia.
En quant a la proposta anual que implique a tots els cicles de primària i a la biblioteca es realitzarà un banc de llibres en el que es realitze una recollida massiva de llibres per a que, augmente la varietat de llibres a la biblioteca i promoure la lectura als esbarjos, i es creen grups de lectura en la que els alumnes més majors puguen llegir un llibre a la setmana als més xicotets i parlar sobre ell, de forma que es promogue la lectura implicant a tots els cicles d’una manera o d’altra.  

La nostra selecció de lectures està feta amb l´editorial La Galera, que es l’editorial que més s´ha interessat per el nostre centre i el que més facilitats ens ha donat, a més de  perquè es una editorial amb molta trajectòria i amb llibres molt bons que potencien diferents aspectes interessants.

A continuació anem a citar els textos que han sigut escollits per a aquest proper any:

Primer de primària
1er trimestre à Castellà: “Tina en el Everest”. Valencià: “M´han canviat l´avi”
2nd trimestre à Castellà: “Los reyes del barrio”. Valencià: “L´espantaocells”
3er trimestre à Castella: “Me llaman Tano” . Valencià: “Mmm... mosques”
Llibre d´anglès: “Ludwig i Frank”

Sego de primària:
1er trimestre à Castellà: “Los ojos de Abdeslam”. Valencià: “Patatu”
2nd trimestre à Castellà: “Los Viajes de Juanito pierdedías”.Valencià: “Sentir el silenci”
3er trimestre à Castella: “Eloy un dia fue música”. Valencià: “Cinc dies en un altre planeta”
Llibre d´anglès: “Zoombwatts”
Tercer de primària
1er trimestre à Castellà: “¡Qué zambombazo!”. Valencià: “El llibre dels perquè”
2nd trimestre à Castellà: “El pirata Gorgo”.Valencià: “Jo, Elvis Riboldi”
3er trimestre à Castella: “La orquesta Ursina”. Valencià: “Autòdrom”
Llibre d´anglès: “El jersei”
Quart de primària
1er trimestre à Castellà: ”Mi hermana aixa”. Valencià: “Set entrevistes de por”
2nd trimestre à Castellà: “El diario de Marcelo”. Valencià: “Hotel de cinc espectres”
3er trimestre à Castella: “El zoo de Pitus”. Valencià: “Pinotxo”
Llibre d´anglès: “La xurra”
Cinquè primària
1er trimestre à Castellà: “Míster Rumba”. Valencià: “Jan plata. La crida dels pirates”
2nd trimestre à Castellà: “Las aventuras de Cebolleta”. Valencià: “Llibre de encanteris de la Vella Taràndula”
3er trimestre à Castella: “Cornelius y la despensa de imposibles”. Valencià: “Emi i Max i la glacera verinosa”
Llibre d´anglès: “Muncle Trogg”
Sisé de primària
1er trimestre à Castellà: “Buenas noches, Julia”. Valencià: “El cor damunt la sorra”
2nd trimestre à Castellà: “Emi y Max y las ballenas desorientadas”. Valencià: “Agatha Mistey. L´enigma del faraó”
3er trimestre à Castella: “Música, maestro”. Valencià: “No fotis, Marta”



Adrián Corell
David Leal
Rafa Molina


diumenge, 31 de maig del 2015

Enllaç d' nterés

S'ha inclós un nou enllaç d'interés "Diccionari i traducció"

                                                                                                                              Adrián Corell Sánchez

dimecres, 20 de maig del 2015

Reescriptura d'un conte



Els canvis que he realitzat son els següents:

- Canvi de narrador en primera persona a narrador omniscient, el qual explica tot allò que ocorre i ho sap tot, fins als pensaments i els sentiments dels personatges, sense ser un personatge relatat.
- Canvi d’estil directe a indirecte, passa de ser els personatges els que parlen entre ells a ser el narrador el que conta el que ocorre.
- Canvi en el final amb l’objectiu de poder donar-li un altre punt de vista i poder incloure una moralitat.
- La moralitat que he inclòs seria la de no fiar-se dels desconeguts ja que no sempre saps que es el que poden planejar.

Tot esperit

El protagonista va rebre un imprès a mitjan de setembre, i a primers d’octubre li van venir a veure’l dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-li que era un fantasma i que no s’espantés, perquè no era pas sol. Li explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Ell estava serè ( “vaporós”, li digueren ells) i encara es sentia esverat.
El protagonista va preguntar que passava, doncs, amb la seua dona i els seus fills i amb la vida que portava. Al que li van replicar que no res, que eren imaginacions seues. Amb el que encara va dir el protagonista que passava amb els seus parents, al que li van tornar a respondre que se’ls imaginava. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-li que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant s’ho digueren que a l’últim li va vindre una suor freda. La noia inspectora li volgué tranquil·litzar una vegada més i li dona uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió!).

Els dos inspectors li van dir que podia donar gràcies de no ser un vampir. Això si que era un desfici constant i un perill per a la família. Veien cada quadre! Li deien que almenys, no feia mal a ningú. Al que el protagonista preguntà com s’havia de comportar, i els inspectors li contestaren que com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no era com la d’abans.

Els va acompanyar fins la porta, i qual va ser la seua sorpresa quan ja s’havien anat, no podia creure-s’ho, havien robat a la seua casa!. Es va sentir molt incrèdul, com havia pogut creure totes les coses que li havien anat dient, estava clar que mentre tractava d’assimilar tot allò que li deien, un dels dos inspectors havia aprofitat per a obrir la finestra i donar pas a que una tercera persona entrarà i puguera furtar totes les joies i diners que havia per la casa. Aquesta havia sigut una lliçó molt important, mai et fies de desconeguts i més encara, no els deixes entrar a casa.

Adrián Corell Sánchez 


diumenge, 26 d’abril del 2015

Reflexió sobre els gèneres literaris



En les dos primeres classes que realitzarem amb Antonio en Formació Literària ens juntarem per grups per fer una activitat. L’activitat consistia en identificar una sèrie de textos que podien ser literaris o no literaris i després hi havia que justificar perquè creiem que era una cosa o l’altra. A continuació anem a relacionar els temes que s’han plantejat amb la nostra reflexió.

En primer lloc, puguem observar que, encara que sembla una activitat molt simple, te la seua dificultat, ja que no sembla tan fàcil saber si un text es literari o no literari degut a la falta de coneixements previs dels que disposem, i les diferents característiques que hi ha que buscar dins del text.

Observarem que els arguments que empleava cada grup per a donar la seua opinió eren molts semblants, tant en els aspectes positius com en els negatius. El que ens indica que tots em rebut una base de coneixements molt pareguda. Entre aquests coneixements previs podem observar el tipus de vocabulari empleat als textos o la finalitat que tenien.

En la correcció vam vore que no nomes amb els nostre coneixements previs era suficient, si no que podíem trobar altres característiques dins del text que ens indicaven si era literari o no literari amb major precisió, com potser la funció que te un text, ja que pot variar depenent de la interpretació que es fa d´ell.

I encara que normalment indiquem si un text es literari o no literari per una funció en concret, es pot donar el cas que no siga eixa la funció mes indicada per a indicar si es un text literari o no literari.

En segon lloc, trobem que les persones solem tindre diferents prejudicis que poden afectar el nostre criteri a l´hora de analitzar el text. Potser que aquests prejudicis vinguen establerts per la societat, ja que vam observar que en molts de nosaltres estaven presents els mateixos.

Per a concloure, pensem que caldria millorar l´educació literària des de edats tempranes, ja que considerem que saber si un text es literari o no es un coneixement imprescindible.

dimecres, 15 d’abril del 2015

Conte

Un conte es l´enumeració de fets, recompte d´accions reals o fictícies amb la finalitat de distraure o d´entretenir.

Els primers contes populars eren transmesos de pares a fills per la via oral. Eren contes curts i anònims, fàcils de recordar.  Mes tard naixen els contes artístics, de creació personal i que es conserven per mitjà de l´escriptura. La primera manifestació del conte artístic a Espanya és obra de Don Juan Manuel. Va escriure contes amb una finalitat estètica i moralitzadora.

Algunes de les característiques generals del conte son:
  • Argument simple
  • Molt pocs personatges
  • Mínima acció però molt concentrada
  • Estructura tradicional

- Martín Duque, I. y Fernández Cuesta, M. (1973). Géneros literarios: iniciación a los estudios de la literatura. Madrid:Playor.

David Leal Martínez