Al llarg de l´història
no hi ha hagut un consens per aconseguir una definició universal per al
concepte de “literatura”. La definició de literatura canvia depenent del
context sociocultural e històric.
La paraula
“literatura” prové de la paraula llatina “litteratura”, que entre altres
significats tenia el d´escriptura. Per tant “literatura” feia referència a
la paraula escrita, és a dir, a tot allò que s´escrivia, sense distinció. Fins
al segle XVIII, quan es parlava de “literatura”, es feia referència a
qualsevol tipus de llibre, inclosos els estudis científics, filosòfics, etc.
Les obres que avui coneixem com a literatura es distingien amb la denominació
de “bones lletres”, “belles lletres” o “poesia”. A partir del
segle XVII es comença a fer una distinció entre les obres
científiques o erudites, d´altra cultura, i les obres que tenien una finalitat
estètica o de distracció. Aquestes últimes van acabar rebent el nom de
“literatura”. Per tant, direm que “literatura” és el conjunt d´obres escrites
amb una finalitat estètica, escrites amb un tipus de llenguatge que rep el nom
de “llenguatge literari”.
Entre les moltes
definicions que he trobat, aquesta ha sigut la que mes m´ha cridat
l´atenció: “La literatura és l´art de la paraula, producte de la vida, la
intel·ligència i la imaginació. Nascuda oralment, amb fixació gràfica més
tardana, la creació literària és, abans de res, un fenomen de comunicació, un
acte de comunicació lingüística. Sorgeix com a fruit de la necessitat
d´expressar-se per la paraula; té per referent una realitat, viscuda o
fictícia, i existeix com a literatura quan el procés de comunicació es tanca:
quan eixes sensacions, experiències i vides que l´autor-creador posa a la nostra disposició son re-creades (tornades a crear) per un
receptor o lector”.
Si es considera la
literatura d´acord amb la seva extensió i el seu contingut, la literatura
podria ser universal, si abasta l´obra de tots els temps i llocs; si es
limita a les obres literàries d´una nació en particular, és literatura
nacional. Les produccions, generalment escrites, d´un autor individual, que per
tenir consciència d´autor, de creador d´un text literari, sol signar la seva
obra, formen part de la literatura culta, mentre que les produccions anònimes
fruit de la col·lectivitat i de transmissió oral, en ocasions recollides
posteriorment per escrit, conformen el corpus de la literatura popular o
tradicional.
Segons l´objecte, la
literatura serà preceptiva si busca normes i principis generals; històrica-crítica
si l´enfocament del seu estudi es genealògic; comparada, si atén
simultàniament a l´examen d´obres de diferents autors, èpoques, temàtiques o
contextos històrics, geogràfics i culturals; compromesa si adopta posicions
militants enfront de la societat o l´estat i pura si només es proposa com un
objecte estètic.
Algunes de les
funcions més importants de la literatura són les següents:
1. Funció estètica:
la literatura transmet la bellesa a través de la paraula, fent sorgir en el
lector el gaudir espiritual i la sensibilització tant estètica com social.
2. Funció social:
l´obra literària és testimoniatge d´una època, d´ideals, l´entorn històric en
els quals es desembolica. És un document social del seu temps, açò és, de
costums, de política i de la psicologia d´un poble. La funció social abasta no
solament època sinó temps i classes socials; és el resultat de les condicions
socials d´una època determinada.
3. Funció cultural:
la literatura afirma i transmet els valors universals, comuns de la humanitat.
Per tant, crea consciència en la gent per a establir la seua vida en societat.
4. Funció afectiva:
el llenguatge literari te més càrrega emotiva que el llenguatge quotidià, doncs
la seua principal preocupació és sensibilitzar al lector amb el context social
de l´obra. D´aquesta manera, produeix suggestions de color, llum, so i no
solament percepcions sinó que puguen ser sentides i viscudes.
5. Funció de
compromís: la literatura confereix a l´escriptor una responsabilitat molt gran:
la de reflectir el context històric i, alhora, els ideals i principis de
l´autor. Descobreix les característiques de la seua sensibilitat, compromís i
ideologia. Així, l´autor es veu plenament compromès amb la seua societat, amb
els seus valors i costums presents en la seua producció.
David Leal Martínez
