Gènere assagístic

El gènere assagístic inclou obres en prosa de contingut didàctic (pretenen transmetre uns ensenyaments) i no de ficció. Tenen un objectiu pedagògic i investigador, a banda d'un objectiu estètic i de creació literària. L'assaig pot ser, segons el tema, filosòfic, religiós, científic, històric, polític, etc.

El que va començar amb l´assaig modern va ser Miguel de Montaigne (1533-1592), i es l´autor dels Essais (1580) d´on es pren directament el nom i l´esperit del gènere modern. Com diu Lapesa, “la missió seva és plantejar qüestions i assenyalar camins, més que assentar solucions fermes; però això pren aspecte d´amena divagació literària”. I Ortega y Gasset va definir l´assaig com a “dissertació científica sense prova explícita”.

L’assaig és caracteritza per ser un text, normalment en forma narrativa, on s’exposa una idea o una opinió subjectiva de l’autor. Pot ser didàctic o argumentatiu i té unes característiques bàsiques:

·         Hi ha una gran varietat de temes dels que pot tractar ja que tan sols exposa una opinió.

·         Pot tindre molts estils i hi ha molta llibertat d’expressió així que pot ser líric, amb emocions.

·         Sol ser breu tot i que existeixen exposicions llargues.

·         Té una estructura oberta i això li permet tindre un plantejament subjectiu.

·         El llenguatge és el que s’aplica en una exposició o un discurs.

·         L’estil és elegant i discret. 

- Martín Duque, I. y Fernández Cuesta, M. (1973). Géneros literarios: iniciación a los estudios de la literatura. Madrid:Playor.

-  Lapesa, R. (1974). Introducción a los estudios literarios. Ediciones Cátedra

David Leal Martínez